Les misèries de Jorge Sanz
Movistar+ ha estrenat la segona part de ¿Qué fue de Jorge Sanz?, la sèrie de David Trueba. Aquesta vegada es tracta d’un únic episodi que, cinc anys després, continua jugant entre realitat i ficció, retratant les misèries personals i professionals de l’actor Jorge Sanz.
Amb ¿Qué fue de Jorge Sanz? Trueba entronca amb l’estil creatiu i narratiu de Larry David amb Seinfeld o Curb your enthusiasm, construint una ficció a partir de les vicissituds reals de Jorge Sanz, però amb la singularitat i autenticitat que li dóna el segell més castís. L’ingredient essencial és aquesta base de realitat a la qual s’afegeix un component d’improvisació interpretativa. Els actors tenen més veritat que tècnica, fet que en potencia la comicitat.
Per a l’espectador és una divertida autocrítica del món de l’espectacle i el cinema en què els famosos es converteixen en antiherois. Veiem la cara B d’unes vides que poden semblar meravelloses però que no ho són tant. El relat treballa incisivament i amb humor el conflicte entre gent famosa i gent comuna. La sèrie és també una mena de catarsi existencial per a Jorge Sanz i la resta d’intèrprets, una teràpia rehabilitadora per reconciliar-se amb el dia a dia de la vida d’un actor. De fet, hi ha una escena sensacional en què un grup de coneguts actors han de fer teràpia psicològica per suportar l’ofici superant les seves fragilitats emocionals.
La sèrie passeja els espectadors per ziga-zagues entre la tendresa i la crueltat, amb punts en què intenta violentar-nos. Hi ha una escena en què una ajudant de direcció critica amb cruesa Jorge Sanz sense saber que ell l’està escoltant: “ Antes era guapo. Pero ha perdido mucho. Es muy flojo. Se le ve como antiguo. No tiene método. No tiene línea de pensamiento. Se le ve buen tío pero da bastante pena ”. La definició és precisa i encaixa amb el que diries de l’actor. I aquesta mala llet als seus nassos, amb l’actor real acceptant fustigar-se en la ficció d’aquesta manera tan ferotge, atrapa poderosament l’espectador. Aporta, a més, un sentit de l’humor molt escàs: el que fa riure perquè burxa en la fragilitat i no pas per recrear-se en el gust de l’astracanada. En aquesta segona part, a més, hi ha una valentia molt ben dosificada i equilibrada. Un exercici difícil a nivell de guió executat amb precisió i delicadesa, però a la vegada amb atreviment. Inclou una trama molt divertida amb una actriu amb síndrome de Down. A la sèrie, la premsa rosa atribueix a Jorge Sanz un idil·li amb aquesta noia i, automàticament, l’actor es converteix en un ídol de masses.
A primer cop d’ull pot semblar que ¿Qué fue de Jorge Sanz? retrati l’actor protagonista. Però entre línies hi ha lectures sobre el context social, cultural i de la condició humana molt agudes i punxants. I, sobretot, la possibilitat de reconèixer en les misèries i fragilitats dels altres les teves pròpies.
