Melancolia dels 80? ‘Deutschland 83’
Si 99 red balloons és una d’aquelles cançons que us transporten a uns temps més feliços i sentir-la encara us carrega les piles de l’optimisme, Deutschland 83 és la vostra sèrie. Al primer capítol sona dues vegades. I si les Stan Smith són les vambes que portàveu quan vau trepitjar el costat més esbojarrat de la vostra vida, també. Movistar+ ha estrenat aquesta sèrie alemanya. Vuit capítols que se centren en la història d’un noi de vint-i-tres anys de la RDA a qui l’Stasi envia a espiar els tractes que té l’Alemanya Occidental amb el govern nord-americà. De fet, la sèrie comença amb l’emissió televisiva del discurs de Ronald Reagan en plena Guerra Freda apel·lant a l’Imperi del Mal. El terror davant un bombardeig imminent de l’exèrcit dels Estats Units i els seus aliats desencadena la trama. Deutschland 83 barreja la intriga de l’espionatge amb el drama domèstic, a l’estil de la sèrie The Americans. Però hi ha diferències. Deutschland 83 no pretén aprofundir tant en el conflicte polític com en el context del que això implicava. De fet, el protagonista no és mai un superespia sinó un jove que no pot triar el seu destí per culpa de l’autoritarisme i el xantatge dels serveis secrets del seu país. Experimentarà les vicissituds de ser un agent novell que actua a contracor i cometrà les ingenuïtats pròpies d’algú de la seva edat. La sèrie posa molt d’èmfasi en el xoc cultural que implica l’opulència del capitalisme per a algú que ha sigut adoctrinat en l’austeritat i el rigor d’un règim comunista. El guió passa de l’ocurrència divertida al drama familiar en un ambient de pànic (i molta paranoia) sobre una possible Tercera Guerra Mundial.
A nivell de realització i ambientació, Deutschland 83 és excel·lent. Recrea els anys 80 amb una precisió que va més enllà dels pentinats i les muscleres. De fet, per als més fetitxistes d’aquesta època, la sèrie és un revival constant, ja que mostra amb falsa subtilesa els objectes que ens transportaran trenta-dos anys enrere: cafeteres, walkmans, pots de cafè, samarretes, aparells de televisió, màquines d’escriure, taules de despatx i llums de sobretaula. Cadascuna d’aquestes imatges et provoca un lleu somriure.
Sembla que hi ha un esclat de sèries ambientades als 80: The Americans, Deutschland 83, Halt and catch fire, la segona de Fargo... Potser només són ganes de fer negoci amb la melancolia... o potser és una subtil manera d’al·ludir a l’etapa actual, immersos en el temor d’una nova variant de la Guerra Freda i amb les paranoies provocades per la por a una Tercera Guerra Mundial.
