Parlem de l’educació com la solució

FA VINT ANYS que sóc pare i setze que m’he anat emportant els nens a la feina, en forma de llibres, programes de ràdio, de televisió, conferències, suplements, articles... És una manera de conciliar: incorporar l’educació, que és el més important de la meva vida, a la feina.

M’ha sorprès sempre la manera com es critica o menysprea els mestres. Per motius de justícia, però també tàctics. Com pots desanimar els professionals als quals delegues part de la teva feina més important?

Tinc la sort de conèixer mestres excepcionals, artesans, apassionats, vocacionals. I fa temps que predico que la moral d’aquest col·lectiu és bàsica, que convé que en parlem en positiu. No deixem que el marc mental i mediàtic sigui sempre el dels problemes de l’educació: diguem -ras i curt- que l’educació és la solució.

Els professionals de l’educació, mestres, professors, pedagogs o psicòlegs, m’han mostrat sempre generositat i afecte, i m’han ajudat en tots els projectes. Alhora, cada cop hi he empatitzat més. La societat confon la mida de les criatures amb la importància de l’educació. Quan feia l’ Eduqueu les criatures a Catalunya Ràdio, tot i ser el programa més escoltat, alguna gent em deia, amb condescendència: “Com va el programet?” He anat aprenent a no fer-ne ni cas, però em sap greu pels que s’hi dediquen i han d’aguantar caretes i comentariets.

Avui recullo el guardó Marta Mata que concedeix Rosa Sensat. Rellevo Francesco Tonucci. És un honor immens. Estic content que considerin que en el meu primer mig segle de vida he fet alguna cosa per l’educació. En els pròxims cinquanta anys penso fer molt més encara per acabar-me de merèixer el premi.