Nous usos per a les velles fàbriques

BarcelonaJa no és imprescindible viatjar al nord d’Europa per veure com els antics barris industrials han patit una transformació integral per acollir noves formes de vida que donen una segona oportunitat als edificis abandonats. A Barcelona, és el cas de Poblenou. La tendència, però, va més enllà, amb l’aparició de diverses iniciatives que aprofiten les fàbriques en desús per crear, de manera efímera, nuclis d’activitat amb data de caducitat. L’objectiu és clar: donar a conèixer el llegat patrimonial a través de noves fórmules comercials i culturals per revitalitzar un edifici, un complex o una àrea de la ciutat oblidada. Propostes que neixen, sacsegen i moren. Això últim seria qüestionable vist l’èxit que efectivament tenen.

Revitalitzar un barri industrial

El barri del Rec d’Igualada havia sigut un dels grans focus industrials de la comarca, amb més de 300 fàbriques tèxtils que es van convertir en autèntics motors econòmics al segle XIX. L’esplendor del passat, però, havia donat lloc a la decadència amb un entramat d’edificis en desús en una zona quasi abandonada. La truita es va girar l’any 2009 amb el naixement del REC.0 Experimental Stores, una iniciativa impulsada per sis socis, amants del barri del Rec, disposats a agitar l’entorn amb propostes comercials de guerrilla en format efímer.

“Hem convertit les velles adoberies en espais vius vinculats a la moda i la cultura sense oblidar el patrimoni”, explica Marina Iglesias, una de les fundadores. Així, dos cops a l’any, el barri del Rec acull una seixantena de pop-up stores de marques i dissenyadors que se situen a les fàbriques en desús, i l’activitat inclou una programació gastrocultural que atreu consumidors de totes les edats. “Hem aconseguit que milers de persones es desplacin a Igualada i coneguin el barri. L’hem posat al mapa”, recalca Iglesias. Per la seva banda, els amos dels espais industrials també ho veuen amb bons ulls. “Ha sigut una oportunitat de fer neteja interior i un rentat de cara dels edificis. Sense aquesta iniciativa, el barri tindria un aspecte molt més degradat”, afirma Miquel Vila, propietari d’una de les finques. En tot cas, les dues parts coincideixen que encara queda camí per fer. “El procés de transformació és llarg, però ja han començat els primers passos”, afirma la Marina. “Ara cal repensar com es pot reconvertir abans que li arribi la fi”, remata el Miquel. La pròxima edició és del 4 al 7 de novembre.

El Poblenou, paradigmàtic

Al barri del Poblenou de Barcelona destaca Palo Alto, un paradigma de la recuperació d’espais i un exemple més de conservació del patrimoni adaptat als nous temps. Aquest antic complex industrial construït a finals del segle XIX per l’arquitecte Antoni Vila i Bruguera acull actualment diversos estudis i tallers que treballen dins l’àmbit de la creació.

Des del desembre passat, però, el recinte industrial té un nou ús: acull mensualment la iniciativa Palo Alto Market. Un nou mercat que s’ha consolidat en menys d’un any com una de les cites imprescindibles en què convergeixen l’oci, la cultura i el comerç de proximitat a l’aire lliure. De carrer però sofisticat. “El nostre concepte es basa en l’ street market, però la màgia de l’entorn, l’acurada selecció d’expositors, els workshops familiars i les instal·lacions artístiques converteixen la visita en una experiència que integra la part més lúdica amb la més cultural”, explica Paula Mariscal, coordinadora de comunicació de l’esdeveniment.

El format efímer crida l’atenció, però obliga l’organització a repensar noves idees per sorprendre el visitant. “L’esforç que fem per renovar-nos és molt gran. El repte consisteix a oferir sorpreses per aconseguir que repeteixin”, explica la Paula. Una mostra d’aquesta renovació són les temàtiques. Per exemple, en l’edició de l’octubre -que s’acaba avui- ha manat la idea del soul, amb artistes interpretant música negra i productes amb ànima.

Del Poblenou a Sant Andreu, on hi ha una de les fàbriques de creació més emblemàtiques de la ciutat. El recinte de la Fabra i Coats és un espai industrial reconvertit des de l’any 2006, quan va passar a mans de l’Ajuntament.

Fàbrica de projectes artístics

Des d’aleshores l’Institut de Cultura de Barcelona i el districte de Sant Andreu han definit conjuntament el projecte tenint en compte el patrimoni i la memòria de la fàbrica. “És del tot imprescindible comptar amb espais per a la recerca i la investigació, que permetin la prova-error, i també la producció. La creació requereix espais, temps i acompanyaments”, reivindica Carles Giner, coordinador de les Fàbriques de Creació de Barcelona. En aquest espai hi ha lloc per als creadors, els mediadors i plataformes de suport per a projectes artístics. “La ciutat necessita espais en què puguin néixer iniciatives i que al mateix temps se’ls faciliti el desenvolupament en un context general d’extrema fragilitat de l’ecosistema cultural i artístic”, remarca. Més enllà dels programes per facilitar les condicions per a la creació, la Fabra i Coats acull puntualment festivals artístics, fires econòmiques solidàries, performances teatrals, presentacions musicals o altres activitats vinculades al barri de Sant Andreu, que se sent molt seu l’espai. Com conclou Giner, la Fabra i Coats és “un espai que connecta la creació amb el territori més immediat”.

Tastets patrimonials

Més enllà dels edificis o complexos industrials també hi ha altres iniciatives que busquen revitalitzar espais històrics amb propostes singulars. És el cas del Mercat de Santa Tecla, a Tarragona, un esdeveniment itinerant que fusiona gastronomia, cultura i patrimoni. Així, la cuina experimental i saludable, basada en productes de menjar i beure de proximitat, es complementa amb una nodrida programació cultural en entorns extraordinaris. Precisament, l’espai de reunió és triat a consciència per oferir als assistents una experiència efímera vinculada amb les arrels, les tradicions i la història. El castell monestir d’Escornalbou i l’antic escorxador de Tarragona -al costat de la muralla romana- han sigut els primers escenaris d’aquest mercat nòmada.