TVE ens envia ‘la Benemérita’
La casualitat ha fet que el dia que el ministre Morenés amenaçava els catalans d’enviar-nos les Fuerzas Armadas, TVE estrenava una sèrie sobre la Guàrdia Civil. És Olmos y Robles, una història plantejada, sorprenentment, amb molt d’enginy televisiu.
Des del primer episodi s’evidencia que hi ha hagut una anàlisi molt acurada per part de la producció executiva per entendre bé quina ficció funciona entre el públic espanyol i mirar de fer una barreja de gèneres curiosa. Un còctel mediàtic basat en els gustos ibèrics que demostra, per part dels responsables, un domini del llenguatge televisiu. Olmos y Robles es podria definir com una suma surrealista de CSI més Mortadel·lo i Filemó. És thriller policial i és comèdia. És conflicte polític barrejat amb convivència veïnal. És misteri i costumisme. És bisturí i xoriço. És acció i barra de bar. Són anàlisis d’ADN i acudits typical Spanish. És un Homeland ibèric i un Los hombres de Paco.
Olmos y Robles són els cognoms de dos agents de la Guàrdia Civil. L’Olmos (interpretat per Pepe Viyuela) és l’agent de tota la vida, destinat a la Rioja. El policia de proximitat que viu en un petit poble on tota la comunitat es coneix. Robles (mal interpretat per Rubén Cortada) pertany al Grupo de Acción Rápida i representa la nova generació sobradament preparada del cos. És atractiu i bregat en missions d’alt risc combatent a l’Iraq contra el jihadisme. Un seguit de decapitacions al nord d’Espanya unirà el destí dels dos homes. És aquí on es produirà el xoc cultural entre el món rural més espanyol amb les investigacions policials més complexes de la Interpol.
L’humor serà el recurs per unir aquests contrastos. Jihadisme, tràfic d’armes, assassins en sèrie, atemptats polítics i corrupció policial es barrejaran amb l’astracanada veïnal, les bromes de geriàtric, el cigaló i la timba de cartes. Olmos y Robles demostra intel·ligència a nivell de producció barrejant tots els gèneres televisius i treballant amb cura el llenguatge audiovisual que correspon a cada àmbit. I el resultat és una factura amb bona qualitat d’imatge, impossible d’imaginar en aquest poti-poti televisiu.
Ara bé, una altra cosa és que aquest collage després ens agradi. I més tenint en compte quina és la memòria col·lectiva que tenim a Catalunya amb la Guàrdia Civil. No pots evitar pensar que t’estan fent un rentat d’imatge del gremi just en el moment que aquí tenim més soroll de sabres.
