Política 25/07/2015

L’esquerra catalanista: clau per a la victòria de Junts pel Sí el 27-S

L’èxit de la candidatura de CDC, ERC i les entitats dependrà de la seva transversalitat

El Pati Descobert
3 min

Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc SanjaumeEL PATI DESCOBERT és un blog d'anàlisi política escrit per Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L’estabilitat del sistema de partits català fa temps que va saltar pels aires. En les eleccions de l’any 2012, el Parlament sortint ja va registrar el nombre de partits més alt de la història recent, rècord fins aleshores establert en les primeres eleccions, l’any 1980. Lluny d’apaivagar-se, la fragmentació s’ha consolidat i va en augment: les eleccions municipals van donar com a resultat uns consistoris locals fragmentats i amb pactes postelectorals de naturalesa diversa. L’àmplia oferta electoral ha canviat el tauler de joc dels últims anys. Després que l’Estat bloquegés qualsevol possibilitat de celebrar un referèndum, el sobiranisme ha decidit anar cap a unes eleccions plebiscitàries. En aquest context, la candidatura Junts pel Sí, conformada la setmana passada per CDC, ERC i la societat civil, es presenta amb l’objectiu de guanyar el 27-S amb una majoria suficient que els permeti legitimar el procés.

El potencial espai electoral

Col·locar l’execosocialista Raül Romeva com a número 1 de Junts pel Sí no és una decisió banal. Segons les enquestes, el 33% dels catalans s’ubiquen en posicions d’esquerra catalanista, un electorat que tradicionalment es repartia entre el PSC, sobretot, però també entre ICV i ERC. La candidatura haurà de fer-se seu aquest sector, que tradicionalment ha avaluat negativament les polítiques de CiU. Aquest moviment, però, no és l’únic que ha d’efectuar la candidatura, que haurà de guanyar-se suports també entre les persones de centre i les de dretes amb posicionaments catalanistes (13% i 5% respectivament). Per la banda del catalanisme moderat, la candidatura no pot obviar el 16% de la població que es considera d’esquerres, i no li aniria gens malament captar vots dels centristes tant en la dimensió ideològica com en la nacional (17%). Per tant, Junts pel Sí afronta tres dilemes estratègics: primer, recollir l’electorat d’esquerres i catalanistes. Segon, intentar diluir el perfil ideològic i esgarrapar en canvi més vots catalanistes. I una tercera alternativa, moderar una mica el discurs nacional per centrar-se en el votant catalanista més moderat.

Mobilització diferencial

Tenint en compte la naturalesa del 27-S, l’estratègia de moderar el discurs nacional és una alternativa arriscada. Si fos així, Junts pel Sí podria perdre una part substanciosa dels votants. Una de les claus de les eleccions serà la mobilització diferencial, és a dir, el grau de participació dels diferents sectors ideològics i nacionals. Tradicionalment, els perfils catalanistes han tingut un grau de mobilització molt més elevat que els nacionalment moderats i els d’esquerra. Tanmateix, aquestes diferències històriques s’han anat tancant en cada convocatòria. Que l’electorat més espanyolista i d’esquerres s’abstenia a les catalanes perquè no se sentia representat i que això donava la victòria als nacionalistes és avui en dia difícil de justificar: hi ha oferta partidista arreu del mapa ideològic català. Això fa que els incentius de tothom per trobar un partit que el representi augmentin. En els últims comicis les esquerres moderadament catalanistes (sobretot entre els joves) s’han activat. La candidatura Sí que es Pot, que agruparia Podem i ICV-EUiA, podria fer-hi forat.

Oferir un doble perfil

Junts pel Sí té davant seu la possibilitat tant d’atrapar l’electorat catalanista i de (centre)esquerra com de fer incursions en l’espai menys catalanista d’esquerres i en el més catalanista però de dretes. El sector independentista i d’esquerres més abrandat ja està ocupat per la CUP, per la qual cosa és lògic que la candidatura de CDC, ERC i les entitats opti per intentar recollir perfils ideològicament d’esquerres catalanistes, entrant en competència amb Sí que es Pot. L’èxit de la seva estratègia dependrà de la capacitat de representar la transversalitat i de fer valdre els caps de llista allunyats de la classe política tradicional.

Alhora, Junts pel Sí afrontarà un altre repte: la tensió en l’eix nacional pot fer créixer la participació, també d’aquells contraris al sobiranisme. Si la participació creix, la majoria pot ser més cara, i si no creix prou, la legitimitat de les plebiscitàries podria quedar tocada. En definitiva, les candidatures unitàries han remogut el sempre complex eix bidimensional català, en què un pas aparentment beneficiós cap a un costat pot comportar costos cap a l’altre.

EL PATI DESCOBERT és un blog d'anàlisi política escrit per Marc Guinjoan, Toni Rodon i Marc Sanjaume

stats