Avui és l'últim dia de la guarderia del nen. Fa dos anys estàvem amb la mateixa sensació però amb la nena, tot i que avui tot sembla més intens. A partir del curs vinent els dos aniran a l'escola dels grans, i de moment no hi ha plans de tornar a necessitar una guarderia, per tant, tanquem una etapa. Si tenim sort seguirem tancant moltes etapes i no sé què passarà amb les properes però la veritat és que avui estic una mica trista. Hi penso i em fa pena ser conscient que no tornarem a aquesta família, amb la proximitat i l'afecte infinit de les escoles bressol. Hi anirem de visita, però tots sabem que no és el mateix. Fa anys quan estàvem decidint quin cotxet compraríem per la nena i preguntàvem a amigues, la Cris em va dir Saps què? Al final a tothom li agrada el seu cotxet. A no ser que t'hagis comprat un d'horrorós, t'acostumes al teu i et sembla el més meravellós del món. Crec que amb les guarderies deu passar més o menys el mateix. De fet no tens més remei, deixes al seu càrrec el més preuat que tens, els teus fills, quan encara són molt indefensos, quan amb prou feines saben moure's i s'han de passar allà un munt d'hores cada dia. Però necessitats a banda, sé i sento que la guarderia dels meus nens és la millor guarderia del món, per nosaltres ha estat la millor, la que ens ha fet feliços tots aquests anys, la que ens ha fet sentir com a casa, la que mai m'ha fet patir perquè les professores en saben molt més que unes mares primerenques. Les professores han educat, cuidat, mimat, abraçat i petonejat als nostres fills. Estic una mica trista però el que més sento és agraïment. Gràcies per haver-nos fet la vida tan fàcil tots aquests anys.
2 min
