Les recluses dels uniformes taronja tornen a la televisió

BarcelonaLa presó dels uniformes taronja reobre les portes a la televisió. La tercera temporada d’Orange is the new black aterra avui a Netflix carregada de conflictes carceraris, situacions extravagants i diàlegs àcids que posaran cap per avall el centre penitenciari de Litchfield. Després d’una segona temporada marcada pel contraban de tabac, els embolics amorosos i una desaparició sobtada, la nova entrega de la sèrie s’estrenarà demà a Canal Plus.

Protagonitzada per les recluses habituals de la ficció -Piper Chapman (Taylor Schilling), Crazy Eyes (Uzo Aduba), Red (Kate Mulgrew) i Taystee (Tasha Jefferson)-, la temporada arrencarà amb un episodi centrat en el Dia de la Mare, que convidarà cada personatge a reflexionar sobre la pròpia visió de la maternitat. Els nombrosos avortaments de la Pennsatucky (Taryn Manning), la relació entre la Sophia (Laverne Cox) i el seu fill i les relacions de les presidiàries amb les respectives mares serviran per plantejar com aquesta qüestió varia en funció dels punts de vista i les vivències de cadascú. La nova temporada també posarà el focus en la fe i farà ressorgir els sentiments entre Piper Chapman i Alex Vause (Laura Prepon) amb el retorn d’aquesta última entre reixes. La reclusa de les ulleres de pasta deixarà els aires de superioritat que la caracteritzen a fora de la presó i hi entrarà amb un daltabaix emocional considerable. L’exnòvio de Chapman Larry Bloom (Jason Biggs) no apareixerà aquesta temporada, però sí que ho farà la Stella, una nova interna que enamorarà la parella homosexual per excel·lència de la sèrie. La noia la interpretarà Ruby Rose i no farà acte de presència fins al sisè episodi de la temporada.

Més enllà de Piper Chapman

Si bé en les anteriors temporades Orange is the new black orbitava al voltant de Piper Chapman, en aquesta nova entrega la ficció canvia la seva trajectòria i s’obre a noves perspectives. Les recluses de Litchfield adopten una posició igualitària a la ficció, i es converteix així en una sèrie sobre la presó en si mateixa. Tot i això, no desapareixen els particulars flashbacks que expliquen parts del passat de les internes i que serveixen per donar sentit al present. També es manté la tendència de mostrar com, en una presó, les etiquetes per qüestió social i d’origen perden tot el sentit. La sèrie alimenta un microcosmos en què cada reclusa s’ha de guanyar el seu lloc des de zero, vingui d’on vingui. D’aquesta manera, Orange is the new black reforça el seu caràcter de ficció de personatges, en què els judicis per actes anteriors queden supeditats al dia a dia al centre. A més, en aquesta nova entrega la vida a la presó s’endureix pels problemes de finançament de l’espai i les retallades en serveis bàsics del centre.

La tercera temporada d’ Orange is the new black manté el còctel entre ironia, sarcasme i moments obscurs propi de la ficció, que se situa en la frontera de la comèdia. De fet, en l’última edició dels premis Emmy els membres de l’Acadèmia de la Televisió la van qualificar de drama i va competir en aquesta categoria. Deixant a banda les etiquetes, els productors de la sèrie tenen clar que el seu recorregut no s’acaba amb la tercera entrega: Netflix ja ha confirmat la quarta temporada de la ficció.