Efímers 25/05/2015

La participació i els perfils plurals propulsen el canvi

T. Rodon / M. Guinjoan / M. Sanjaume
3 min
resultats barcelona

El Pati DescobertLes eleccions a Barcelona han deixat un escenari amb sensació de canvi profund, fins i tot més enllà de la ciutat. Barcelona en Comú s’ha imposat a la capital amb el 25% dels vots, 2 punts i mig percentuals per sobre de la candidatura encapçalada per Xavier Trias. Tot i que CiU no ha perdut una quantitat de vots gaire elevada en comparació amb les eleccions municipals del 2011 (n’han perdut poc més de 15.000), l’augment de la participació -més de 86.000 persones van passar per les urnes en comparació amb fa quatre anys- emergeix com un dels elements clau que ens permeten explicar que la federació nacionalista hagi perdut 4 regidors.

Tant les dades per districte com les dades per barri ens indiquen que, més enllà d’un possible transvasament d’altres partits d’esquerres, Barcelona en Comú es va beneficiar especialment d’un augment de la participació. Aquesta era, de fet, una de les estratègies del partit, que el va portar a fer una campanya intensa en algunes zones de Barcelona, com Nou Barris, Sant Andreu o Sant Martí, districtes on ha obtingut uns bons resultats.

Si ens fixem en els resultats de cada partit per districtes i els comparem amb els del 2011, podem treure altres conclusions primàries. La primera relació forta que s’observa és la que es produeix entre els vots del PSC i els de Barcelona en Comú. En aquells districtes on el partit d’Ada Colau va pujar més, el PSC es va estimbar. Probablement l’exemple més clar és a Nou Barris: Colau va obtenir un 24% més de vots que els obtinguts per ICV fa quatre anys i el PSC en va perdre un 18%. En cada convocatòria, els socialistes s’allunyen més dels seus votants tradicionals.

Els canvis també s’han detectat dins d’un dels blocs, el del centredreta espanyolista. Els suports obtinguts per Ciutadans tenen una correlació molt directa amb la pèrdua de vots del Partit Popular. Així mateix, s’observa que la mobilització hauria ajudat lleugerament Carina Mejías a millorar resultats. Així, l’abstenció diferencial, caracteritzada perquè un determinat perfil de persones s’absté més a les municipals, s’hauria reduït, una tendència que, de fet, es va observant els últims anys.

Transvasament entre CiU i ERC?

Finalment, les dades no sembla que indiquin un transvasament gaire fort entre l’electorat de CiU i el d’ERC. En termes generals, allà on CiU va caure menys (com a Gràcia), ERC també va fer un bon resultat. Com en les últimes convocatòries, CiU sembla que té un electorat sòlid en algunes zones de la ciutat, però té problemes per eixamplar la seva força en d’altres, on segueix patint retrocessos força importants.

Amb tot, la (re)configuració de l’espai polític de Barcelona sembla que s’explica per dos motius essencials: l’augment de la participació en zones fins ara menys mobilitzades i una capacitat aglutinadora de Barcelona en Comú d’atreure perfils diversos, fins i tot allunyats del perfil ideològic dels seus protagonistes. Salvant les distàncies, s’assembla a algunes de les victòries de Pasqual Maragall, capaç d’aglutinar vot d’esquerres i catalanista a parts iguals. Finalment, convé destacar que amb un increment de participació i activació de persones amb perfil poc proper al sobiranisme, els partits sobiranistes han passat de 16 (14 + 2) a 18 escons. I això es deu, en gran part, a la CUP, que de mica en mica ocupa un espai molt important en el mapa polític sobirani sta català.

stats