Un Sant Jordi per menjar-se’l

“El temps que has dedicat a la teva rosa és el que la fa tan important”, escrivia Antonie de Sant-Exupéry a El Petit Príncep. A l’obrador El Rosal, a Tàrrega, bé que ho saben. Aquest Sant Jordi han creat 5.000 roses comestibles, fetes amb pasta de neula i recobertes parcialment amb xocolata. Amb les mans, amb un moviment ràpid i senzill dels dits, arruguen la pasta de neula, que surt del neuler amb forma rodona, i així agafa la forma dels pètals vellutats de les roses reals. “Hi ha empreses que ens n’han encarregat per regalar-les als treballadors i també hem rebut encàrrecs de restaurants, que les oferiran com a postres”, diuen Meritxell Burgués i Núria Cendoya, responsables de l’obrador El Rosal, empresa d’economia social que dóna feina a vuit treballadors amb discapacitats i amb risc d’exclusió social.

Mentrestant, a la xarcuteria Mas Gourmets, el cuiner Iker Erauzkin ja ha preparat les botifarres i somalles amb pètals de roses. “A Salgot a partir d’una recepta nostra elaboren les botifarres i les somalles amb aigua de roses, i també amb pètals de rosa tallats a mà”, afirma Erauzkin. El maridatge “és ideal, perquè els pètals de roses suavitzen el gust intens de la carn de porc de les botifarres, fresques, i les somalles, seques”, explica.

Qui també sap que els pètals de les roses són gormands és l’enginyera agrònoma Laura Carreras, de Flores en la Mesa, que fa caramels de les roses de garlanda, cultivades amb producció ecològica, “sense pesticides”, remarca. “Per fer-ho, banyo les roses de garlanda amb clara d’ou, gelatina, aigua de roses del Líban i sucre, que fa que augmenti la bellesa de la flor”. El resultat són unes joies comestibles, d’aparença delicada, i curioses en mossegar-les, perquè la textura, flonja i delicada, fa oblidar que s’estigui mossegant una rosa.

Galetes representatives

Una altra varietat de roses menjables són les galetes. Sílvia Martínez, publicista de formació i emprenedora per afrontar l’atur, ha creat Sant Jordi, princeses i roses, fetes amb tres ingredients bàsics: farina, mantega i sucre de llustre. “Són les receptes tradicionals de les galetes casolanes catalanes, que a Amèrica es fan amb fondant, però que a mi no m’atreu”. Les té preparades a l’obrador que va inaugurar el desembre passat a Barcelona, anomenat Sylvia’s Box.

“Jo mateixa he ideat l’embolcall, i he creat els motlles a partir dels dibuixos que he fet de cadascuna de les icones més representatives de la festa”, explica minuts abans d’aixecar la persiana de l’obrador, com fa cada dia a les cinc de la tarda. Martínez afegeix que també fa servir dos ingredients més, que són l’essència de vainilla i un pensament de sal, que té la propietat d’exalçar els gustos, i que en realitat és el secret de gran part de les receptes dolces.

D’altra banda, els cuiners també fan propostes dolces per a Sant Jordi. El xef Raül Balam ha perfilat les postres que oferirà el mateix 23 d’abril al restaurant Moments, dins l’Hotel Mandarin de Barcelona. Per començar, un drac d’inspiració gaudiniana, fet amb xocolata negra i blanca, amb costelles de galetes de coco i julivert i menta. I, per continuar, una novetat que Balam ha dibuixat primer en paper per tenir ben clar com seria: una rosa al quadrat, que ell escriu com a fórmula matemàtica; és una galeta especiada, que tindrà al damunt una ganache de gerds, xocolata blanca i essència de roses, i encara al damunt un pètal de rosa cruixent, perquè l’haurà cristal·litzat gràcies a la clara d’ou, la gelatina i el sucre amb què l’haurà pintat. “Un cop pinto el pètal de rosa amb aquests tres ingredients, el deixo assecar i és quan agafa el punt cruixent”, diu Balam.

N’hi ha d’altres que aposten pels menús monogràfics, amb roses en cadascun dels plats. I d’altres que també regalaran llibres a qui opti per fer-hi un àpat. És el cas del grup Asador de Aranda, que ha publicat Nanorelatos mágicos. Antología de cuentos urbanos. Per la seva banda, la cuinera Iolanda Bustos, del restaurant La Calèndula, de Girona, i Fina Puigdevall, del restaurant Les Cols, d’Olot, han ideat un menú per celebrar Sant Jordi. En el cas de Bustos, com era imaginable, tenint en compte que les flors són les protagonistes sempre a La Calèndula, els plats estaran fets amb pètals de roses. “Per Sant Jordi és un dia que els restaurants treballem molt bé”, assegura Ada Parellada, del Semproniana.

Tu punxes o fas flors?

“La natura ens explica la vida si la sabem observar”, assegura la psicòloga Mercè Conangla, codirectora del màster en ecologia emocional. I posa un exemple per argumentar-ho. A la zona desèrtica de l’Argentina hi ha una espècie de cactus que es diu cardón. “Quan és molt petit s’ha de defensar perquè no se’l mengin els guanacs, i per aquest motiu treu unes punxes molt grosses i fortes per assegurar la seva supervivència. A mesura que va guanyant alçada, les punxes es van fent menys llargues i més fines, fins que un cop supera l’alçada a la qual arriben els guanacs, les punxes ja pràcticament esdevenen borrissol”.

Aquesta estratègia evolutiva li permet invertir l’energia que ja no dedica a treure punxes a fer una altra cosa molt diferent, que és florir.

I és just llavors quan fa unes flors magnífiques i molt boniques. Per aquest motiu, Conangla suggereix que les persones es preguntin: “En què inverteixo la meva energia: a fabricar punxes o a florir?”