Baixo l'últim plec de caixes. Hem fet molts viatges al contenidor blau. El primer cop que vaig parlar amb els de la mudança em varen dir que una família de 4 solen ser unes 40 o 50 caixes. Al final varen ser més de 80. Ja tenim aigua, llum, gas, han arreglat la nevera, tenim rentadora, assecadora i microones nous i seguim esperant per reconnectar-nos a internet. Deixes una casa i fas balanç. Apareixen llibres, roba o joguines que feia temps que no veies. Recordes qui ho va dur, quan ho varen estrenar o tardes que hem estat jugant. Els canvis voluntaris sovint són a millor, però no puc evitar el sentimentalisme de les últimes vegades del que ja anomenem la "casa vella" que alhora deu ser la "casa nova" d'una altra família. Ja no tenim les claus i hem tancat la porta per última vegada. He oblidat fer la foto de la paret de la cuina, darrera la porta. Allà hi havia un munt de dates, des de març de 2012 fins ara. Dates i ratlletes. Una columna gran i farcida a l'esquerra i una bastant més senzilla a la dreta. El nen sovint deia que No. La nena sempre estava disposada a deixar constància que havia crescut. Al pis nou hem de buscar quin serà el racó per marcar les alçades. Ells cada dia més alts i el temps que passa com si res.
1 min
