Una història microscòpica. La història d’una malaltia, d’un vi i d’un microscopi. La protagonista és la Irene, que va tenir càncer. Durant la quimioteràpia (la químio, que en deia ella, amb familiaritat malgrat tot) va tenir temps de pensar. La Irene, que és la tia més decidida i humanista que conec, la més descreguda i la més apassionada, i una de les millors enòlogues que té aquest país (i els països veïns), va pensar que quan tornés a tenir cabells, quan tot hagués passat, faria un vi. I els diners que en tragués serien perquè els metges de l’Institut Oncològic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, els que la van curar, poguessin comprar un microscopi que necessitaven. Ara el vi ja existeix i es diu, esclar, Microscopi. El Microscopi 2013 es pot comprar per vuit euros. Tots vuit euros van íntegres a l’hospital. Vuit euros és un preu molt, molt, molt barat pel que hi ha a dins de l’ampolla. Si en voleu, el podeu comprar al mateix celler (Alemany i Corrió, al Penedès) o a Vila Viniteca o a la botiga del Mon Vínic. El vi el va fer l’home de la Irene, en Laurent, mentre ella estava connectada a la màquina. Hi ha cabernet, merlot i carinyena. Van embotellar seguint el cicle de la lluna. Han fet servir llevats propis (no pas comprats en llocs remots i eficaços) i procedeix de viticultura sostenible. El vi (despullat, honest, transparent com ella) explica els altres vins de la parella. Siguem agraïts. La il·lustradora, Antònia Bonell, l’agència de comunicació Mahala Wine & (quins cracs, mare meva) i Mon Vínic i Vila Viniteca i diversos doctors i l’estudi de disseny Pagà hi han col·laborat sense demanar res a canvi. Irene, t’enrecordes quan deies: “Faré un vi, quan tot això passi”. Tu no podies beure, et trobaves molt malament, i jo et deia que quan estiguessis bona destaparíem aquella ampolla i aquella altra. I ara mira, tia. Ja ho hem fet. Ja ho has fet. Quina alegria, oi?
