BarcelonaL'associació Autors i Autores en Perill d'Extinció (APE), que compta amb l'adhesió de més de 100 escriptors de literatura infantil i juvenil catalans, ha exposat aquest dijous a la Comissió de Cultura del Parlament la problemàtica de la socialització mal entesa dels llibres, és a dir, aprofitar els mateixos exemplars un any rere l'altre, de tal manera que els alumnes mai no arriben a tenir en propietat els títols que llegeixen a l'aula. "Aquesta socialització té conseqüències a quatre nivells: personals, escolars, sectorials i socials –ha començat Eduard Márquez, que juntament amb Anna Manso representava l'APE–. Els efectes personals passen per la desaparició de les biblioteques pròpies: en molts casos, els llibres que entren a les cases són els que les escoles prescriuen. Ens estem carregant una cosa important, que és tenir a casa els llibres que van ser importants per a la seva formació. Visitar les llibreries, comprar els llibres, és positiu". Márquez ha dedicat paraules a la pèrdua de valor del llibre: "Si no se li dóna importància, el desig de conservar-lo o de compartir-lo amb els amics serà cada vegada més residual, perquè aquesta noció està desapareixent".

Abocats a un "amateurisme creixent"

Manso s'ha centrat en les conseqüències escolars, sectorials i socials. "Perpetuant un títol a l'aula limitem els autors, gèneres i títols sobre els quals poden escollir els nens. L'escola ha de servir per obrir portes, no per tancar horitzons –ha dit, abans de referir-se a la importància de l'autor pel que fa a la cadena de producció del llibre–: "Els editors, els llibreters, els distribuïdors... tots ells són necessaris, però els autors també som treballadors de la cultura. Sense els autors el sector del llibre no té sentit. Les vendes han davallat i això ens impedeix tenir prou ingressos per continuar vivint i, per tant, creant". Pel que fa als efectes culturals, ha dit: "Ens veiem abocats a un amateurisme creixent. Com a país perdem el que ha costat 30 anys d'aconseguir, l'enriquiment lingüístic i literari gràcies a l'aportació dels autors. La manca de llibres en català i en castellà és compensada en part amb la contractació de traduccions. Per tant, els autors visitem menys les escoles, es trenca el vincle afectiu entre autor i lector, els llibres són plens d'estrangerismes i els referents són de fora".

En el torn de rèpliques per part dels cinc grups parlamentaris que hi han intervingut, Teresa Vallverdú, d'Esquerra Republicana de Catalunya, ha demanat si el problema de la socialització "pot solucionar-se en part amb destinant ajuts a les famílies necessitades perquè puguin comprar els llibres", i Xavier Sabaté, del Partit dels Socialistes de Catalunya, ha expressat "que la socialització no hauria de ser incompatible amb la construcció d'una biblioteca personal: si no això no passa és perquè el llibre ha perdut valor". Fernando Sánchez, del Partit Popular, ha insistit en aquesta idea, afegint-hi que "el canvi de paradigma, el pas d'una cultura narrativa a una d'impactes visuals, pot provocar que la lectura torni a formar part d'un reducte petit de lectors, d'una elit". Si es vol apostar pel valor del llibre i de la cultura, "s'ha de començar per la formació literària dels nous mestres, transmetre'ls la passió pels llibres, perquè és la manera que facin el mateix amb els alumnes quan siguin a l'aula".

Passar de la propietat al valor de l'ús

Dolors Camats, d'Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa, ha dit: "No tenim resolt com es pot viure de la cultura en aquest país. Tot aquell que crea –i que ens enriqueix com a societat i com a col·lectiu– està en perill d'extinció. De vegades s'ha de deixar de crear perquè no se'n pot viure. Quan això ha passat en altres col·lectius, de vegades hem decidit que desapareguin i d'altres hem lluitat per salvar-ho, com ha passat amb el món agrari. En cultura encara no hem trobat el mecanisme. La transició té a veure no només amb el pas del paper al digital sinó també el pas de la propietat al valor de l'ús, i això té punts positius però també de negatius".

Antoni Balasch, de Convergència i Unió, per últim, ha recordat "que si l'autor desapareix de la baula del sector editorial, se'n ressent tot el procés", i ha recordat que "en una situació de crisi com l'actual hi ha famílies que no poden adquirir els llibres, cal facilitar la lectura perquè en cas contrari no hi haurà nous consumidors potencials de llibres. Cal una feina de consciència de mestres i escoles perquè el valor del llibre arribi fins a les famílies".

"Necessitem que l'escola posi les coses a lloc"

En el torn de respostes, Manso i Márquez han admès que "la conscienciació és el problema de fons" i que "cal trobar mecanismes perquè la gent pugui comprar els llibres, com s'ha fet anteriorment amb les beques menjador i de transport". Han recordat que "la socialització mal entesa de les lectures literàries també es dóna en escoles d'elit". Pel que fa al canvi de suport –de paper a digital– han explicat que "gairebé un 100% d'escoles i instituts encara opten pel llibre en paper", i que el fet preocupant és que "socialitzant els llibres, donant el missatge que no tenen cap mena de cost, quan més endavant els lectors busquin llibres acudiran a la gratuïtat pirata de la xarxa". Han insistit, per últim, en la necessitat "de país" que és la lectura: "Necessitem que l'escola posi les coses a lloc, que sigui valedora del que fem, encara que actualment el llibre ja no ocupi un paper preponderant en la cultura".