TVE ha posat punt final a la quinzena temporada de Cuéntame. Un melodrama carrincló que a Catalunya va ser líder d’audiència un cop acabat el Polònia : 502.000 espectadors pendents de les peripècies dels Alcántara. L’últim capítol (amb el bonic títol de Tus brazos arropan mi insomnio ) té un únic fil argumental inversemblant amb la crisi matrimonial de fons de l’Antonio i la Merche que és digna d’una novel·leta de Corín Tellado. Per cert, en aquest article hi trobareu espòilers. Així que si us irrita aquest fenomen fins i tot amb els culebrons de TVE, podeu passar directament a la contraportada del diari a partir d’ara mateix. Perquè tot seguit desvelaré que el fill gran dels Alcántara està viu i surt il·lès de l’accident de cotxe. El Toni, el suposat periodista intrèpid que fugia de la màfia, ha necessitat que els seus humils pares l’anessin a socórrer. Ploro d’emoció. Una modista i un fabricant de banderes corrent disfressats per Tànger per salvar el seu fill periodista. El matrimoni arriba al Marroc per reconèixer el cadàver del seu primogènit, però l’Antonio es convertirà en un sagaç protagonista d’un thriller de pa sucat amb oli. L’home, que està en situació depressiva i té una vida desastrosa, sabrà donar un gir inesperat fent veure que el seu fill està mort per evitar aixecar més sospites d’una màfia criminal que una hora abans no sabia ni que existia. Semblava un pobre home i ha resultat ser el linx més astut capaç de burlar l’ambaixada i la policia més corrupta. La persecució per Tànger fa riure de tan limitada i pintoresca que és: sempre es veuen les mateixes catifes i els extres ho fan tan malament que se’ls escapa el riure i miren a càmera de reüll. A sobre, sembla que la ciutat sigui un poble de trenta habitants perquè el fill passa d’estar desaparegut a trobar-lo a cinc minuts de l’hotel i per casualitat. El noi, del tràgic accident de cotxe del qual surt il·lès abans de caure per un penya-segat i quedar calcinat, fins i tot se’n salva amb la maleta de viatge i la gravació amb les proves que han de culpar els criminals. Però com que la trama no s’aguanta per enlloc ens dilaten l’episodi amb tot d’escenes melodramàtiques de l’Antonio i la Merche reflexionant sobre el seu matrimoni. I vinga a parlar i a filosofar sense que passi res. Una sèrie que havia de servir per repassar la història d’Espanya en clau de ficció i que al final la història d’Espanya se’ls ha acabat menjant a ells: per no posicionar-se políticament ni trepitjar ulls de poll a TVE, han evolucionat cap a un melodrama barat insuportable.
