Els assessors de Mas proposen Agrupar l’atenció pediàtrica

BarcelonaEl departament de Presidència acaba de publicar a la seva web -sense avís previ- quatre dels tretze informes que ha elaborat el Consell Assessor per a la Sostenibilitat del Sistema Sanitari, com avançava ahir l’ARA. Un d’aquests informes inclou un seguit de recomanacions per racionalitzar l’ús de l’atenció primària. Algunes, com reorganitzar i disminuir els punts d’atenció continuada, ja s’han dut a terme, en molts casos amb l’oposició del territori. D’altres, com agrupar l’atenció pediàtrica, encara no s’han fet extensibles a tots els centres d’atenció primària, tot i algunes excepcions a Barcelona, Osona i el Pirineu, per exemple. Els assessors de Mas proposen concentrar l’atenció pediàtrica en determinats centres d’atenció primària en lloc que cada CAP tingui el seu pediatre. L’objectiu és aconseguir així una massa crítica suficient. També recomanen potenciar el paper de la infermera pediàtrica per atendre patologies de baixa complexitat i reservar la figura del pediatre per a malalties complexes i cròniques.

L’informe, coordinat per Amèlia Guilera i Xavier Mundet -infermera i metge, respectivament- posa molt d’èmfasi a potenciar les consultes no presencials a través del correu electrònic, els SMS i el telèfon. De fet, l’objectiu a curt termini és anar un pas més enllà i interactuar amb els pacients a través del Canal Personal de Salut.

Aquestes propostes les van fer els assessors de Mas el 2011 i algunes ja s’estan implementant. Com ells demanaven, s’està potenciant la figura de la infermera auxiliar i la de l’administratiu. D’aquesta manera, el professional d’infermeria es pot dedicar a la patologia crònica no complexa i les malalties agudes no complicades i el metge a les que requereixin especialització. “L’argument de la superior expertesa del metge no s’ha demostrat per resoldre motius de consulta lleus”, diuen. L’objectiu és “repartir l’esforç entre els professionals i descarregar així moltes de les tasques que ara fa el metge a la consulta”, afegeixen.

En aquesta línia s’inscriu la proposta de fomentar l’atenció grupal mitjançant la figura del pacient expert, l’autocura del pacient i la desmedicalització.

Penalitzar el mal ús del sistema

Una de les recomanacions que més crida l’atenció és la de penalitzar el mal ús dels serveis sanitaris. Demanen “no donar un reforç positiu”, és a dir, no atendre “el ciutadà que va a un dispositiu assistencial inadequat”, com pot ser acudir a urgències per una patologia menor. Reconeixen que “el més fàcil” seria fer “pagar una taxa” -això ho va proposar fa uns dies el president dels col·legis de metges de l’Estat-, però “com que no es planteja” -diuen els assessors- aposten per buscar “altres mecanismes dissuasius, com derivar el pacient”. L’informe del consell assessor que presideix Miquel Vilardell també proposa reavaluar o directament suprimir programes sense evidència de resultats. Citen el programa Salut i escola -que es va posar en marxa el 2004 per acostar els serveis sanitaris als instituts-, el de seguiment del nen sa o el pla per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut.