17/03/2013

El castell de cartes del poder

2 min

Canal+ ja ha emès quatre capítols de House of cards , l'adaptació nord-americana de la sèrie que va estrenar la BBC fa ja vint-i-tres anys. Comparatives al marge amb l'original, la sèrie ha fet un esforç per actualitzar-se incloent-hi un llenguatge paral·lel a través de SMS escrits en pantalla. Es nota que és una còpia d'una sèrie més antiga perquè, en temps d'internet, hackers i xarxes socials en la política, aquí no passen del missatge de text. La protagonitza Kevin Spacey i és un thriller polític molt aspre i cruel que transcorre a Washington. La trama comença quan el demòcrata Frank Underwood espera ser nomenat secretari d'Estat i davant la decepció de no aconseguir el càrrec decideix torpedinar el seu propi partit des de dins en benefici propi. És una trama basada en els jocs d'interessos, la importància de les relacions socials i la doble moral. D'una manera molt menys bucòlica que a The West Wing, retrata perfectament les relacions del poder amb la premsa: per treure'n profit, intoxicar-se i influir-se. Té un fil argumental més complex que les trames d'Aaron Sorkin perquè explica unes atrocitats polítiques en què no existeixen les concessions ni l'honestedat. O, més ben dit, la bondat hi és present només perquè el protagonista expliqui de manera descarada com jugar amb la bona fe de les persones. Trenca la quarta paret i es dirigeix sovint a l'espectador per evidenciar, de manera brutal, que els sentiments dels altres només existeixen per manipular-los. És extraordinari el duet que el protagonista manté amb la seva esposa (una sublim Robin Wright), en la qual troba una perfecta aliada que l'imita en estratègies i inhumanitat. Una sèrie recomanable per conèixer les dinàmiques de l'egoisme i que aprofita molt bé les fronteres entre la vida pública, la vida privada i la vida secreta. I que ens manté alerta perquè l'estructura d'un castell de cartes és sempre molt fràgil.

stats