5 raons per no perdre's 'Utopia'

El Channel Four britànic va estrenar aquest gener una nova minisèrie de sis episodis, Utopia, una ficció conspiranoica al voltant d'una novel·la gràfica. A continuació us desvelem les claus del seu èxit.

UNA ARRENCADA MÉS QUE POTENT

Només calen cinc minuts per enganxar-se a Utopia . Poques sèries poden presumir d'una arrencada tan forta com la d'aquest producte televisiu anglès. Dos assassins que fan una fila ben curiosa, un grassonet amb cara d'alienat i un torturador que sembla que s'hagi escapat d'Absolute beginners , assalten una botiga de còmics fent ús d'una violència seca, implacable i contundent, poc habitual a les ficcions televisives. Un d'ells porta a la mà un paper en què es llegeix: "Utopia Manuscript". Mentrestant, la ràdio emet notícies sobre revoltes globals...

L'ENIGMA QUE NO FALTI

"On és Jessica Hyde?", pregunta amb insistència l'assassí rodanxó a les seves víctimes, que fan cara de no saber de què els parlen. Utopia respon aquest enigma als primers capítols, però en va plantejant d'altres ("Qui és Mr. Rabbit?", per exemple), tots al voltant de la misteriosa novel·la gràfica que dóna títol a la sèrie i funciona com el MacGuffin que fa avançar la narració. Utopia té clar que la clau de les ficcions d'èxit consisteix a saber dosificar els misteris: reserva sorpreses per a cada capítol i la identitat del "Conill" no es revela fins al final.

LA 'CONSPIRANOIA' 2.0

Utopia és un festí per als aficionats a les conspiracions: epidèmies programades, farmacèutiques ultrapoderoses, empreses alimentàries que ens inoculen malalties a través dels seus productes, polítics amb agendes ocultes, còmics que amaguen informacions de vital importància... I darrere de tot plegat, un grup de totpoderosos disposats a qualsevol cosa per recuperar el manuscrit del còmic en qüestió. Tot això van descobrint un grup de fanàtics del novè art i la tecnologia que segueixen la pista d' Utopia i acaben fugint del parell d'assassins que els encalcen. Geeks i pirates informàtics esdevenen els herois de la funció en un món de conspiranoies 2.0.

ELS REFERENTS: DELS GERMANS COEN AL MÓN DEL CÒMIC

Que la ficció televisiva tingui la qualitat d'una producció cinematogràfica ja no és notícia. Que una sèrie s'emmiralli en el vessant menys convencional del cinema dels germans Coen, de Quentin Tarantino o de David Lynch no resulta en canvi tan habitual. És inevitable pensar en el Javier Bardem de No es país per a vells davant el fred assassí (el millor personatge d' Utopia ) que juga al gat i la rata amb els protagonistes. I la sèrie té molta cura a l'hora de crear els ambients tant exteriors com interiors, tot jugant amb uns colors forts i vius com els que podria tenir una historieta il·lustrada: bosses de groc llimona, ulls de blau turquesa, jerseis rosa fúcsia, herba verda brillantíssima...

EL TOC BRITÀNIC

Ningú ha negat mai a la televisió britànica el talent a l'hora de produir comèdia i sèries d'època. Un altre tema han estat les sèries dramàtiques, un terreny que des de l'aparició de l'HBO han dominat els nord-americans amb força avantatge. En una estratègia molt intel·ligent, el Channel Four o la BBC no han intentat competir amb la ficció ianqui i han explotat trets de personalitat pròpia: sèries de temporades curtes (Sherlock o Black Mirror no passen dels tres capítols, Utopia en té sis) on es cuida cada episodi com si fos únic i on brilla la figura del creador-guionista: Utopia és obra d'un dramaturg força reconegut a la Gran Bretanya, Dennis Kelly.