Cultura 08/02/2013

Noies, noies, noies (de Nova York)

Canal+ estrena la segona temporada de 'Girls', la sèrie revelació del 2012, sobre quatre amigues de Brooklyn

Eulàlia Iglesias
2 min
Noies, noies, noies  (de Nova York)

Lena Dunham ha començat amb bon peu aquest 2013. El mateix dia que la cadena HBO encetava la segona temporada de Girls , ella s'enduia un parell de Globus d'Or per aquesta sèrie que va crear amb vint-i-pocs anys i que es va convertir en un dels fenòmens televisius del 2012.

FICCIÓ POC CONVENCIONAL

En un moment del segon capítol d'aquesta nova temporada, la Hannah, la protagonista, que encarna la mateixa Dunham, pregunta a la seva nova parella què li ha semblat un text que ha escrit. "Està molt ben redactat però... no hi passa res", li respon ell per justificar que no li hagi agradat. Un retret que Dunham deu haver sentit més d'un cop a propòsit de la seva pròpia sèrie...

Perquè Girls no és una ficció convencional. No s'ajusta als codis de les sitcoms , ni als de les sèries dramàtiques que capten l'atenció del públic amb conflictes potents i finals amb cliffhangers . Tampoc busca provocar la rialla. L'obra de Dunham se situa ja des dels seus primers curts i llargmetratges en un terreny més pròxim al de l'autoficció. La seva vida, les seves inquietuds i el seu entorn nodreixen les seves obres.

Sense ser estrictament autobiogràfica, a Girls Dunham encarna una noia amb molts punts en comú amb ella mateixa: una jove universitària amb vocació d'escriptora que es mou amb les seves amigues per Nova York. A través d'aquestes quatre joves, la creadora ofereix una aguda panoràmica d'un determinat segment de la seva generació. Les girls de Dunham són inestables en les seves relacions, tenen dificultats per trobar una bona feina malgrat el seu nivell d'estudis i es mouen per ambients plens d'artistes, músics i escriptors. Com a la majoria de gent, a les protagonistes no els passen coses gaire transcendentals, però això no impedeix que parlin, discuteixin i donin voltes al més petit esdeveniment de les seves vides. Com en una cançó pop. La inconsistència i certa frivolitat en són trets identificatius però, al contrari del que passa en altres sèries com Sexo en Nueva York , aquí es presenten de manera autoconscient.

QUÈ HI HA DE NOU?

La segona temporada comença amb la Hannah separada de l'Adam i vivint amb aquell exxicot seu que va sortir de l'armari. Dunham ha volgut fer callar els que l'acusaven de racista perquè no feia aparèixer cap personatge de raça negra i té una aventura amb un col·lega afroamericà: la discussió sobre el fet que el noi sigui un republicà convençut no té pèrdua. Dunham rebla el primer episodi amb un nu integral d'esquena, tota una declaració de principis d'algú que ha vist com el seu cos esdevenia més motiu de debat que la seva obra. En una sèrie on tot gravita al voltant de la mateixa Dunham, l'exhibició normalitzada d'aquest físic que desafia la correcció estètica imperant a la pantalla esdevé un petit acte de subversió televisiva.

stats